Pàgines

dimecres, 17 de gener de 2018

(Re) Construint la història de les Besses (5a part)

Arribem al segle XVII i ens trobem, d’entrada, amb una creixent pretensió de la cartoixa d’Escaladei per fer-se amb alguns dels dominis i jurisdiccions que restaven sota el domini de Poblet, entre ells el de les Besses.

Cal, potser, abans de continuar, fer una breu explicació del possible origen d’aquest conflicte. Del terme inicial de Castelldans, sota el domini de la casa de Cervera i amb els templers que hi tenien honors i terres (els mateixos templers van concedir la carta de poblament el 1151), van sorgir un bon nombre de poblacions gràcies a la repoblació, cadascuna d’elles amb el seu terme. D’aquesta manera aparegueren poblacions com l’Albagés, Juncosa, la Sisquella o les Besses, entre d’altres, que posteriorment van passar sota domini de Poblet. Concretant una mica més i amb el pas dels anys, els monjos d’Escaladei es feren posseïdors de grans latifundis en el terme de Castelldans, entre ells la partida de la “Gisperta” d’uns 1.212 jornals i que era tocant amb el terme de les Besses. D’aquí que aparegués el conflicte entre ordes, en relació a les possessions de cadascun.

Aquesta primera disputa es feu palesa el 1611, quan el 15 d’abril, el mateix Abat de Poblet, vingué a les Besses i en acte públic prengué homenatge (testimoni) a diferents propietaris de l’Albi que tenien terres a la partida de la Gisperta. Tots ells afirmaren veure els mollons i les fites de separació entre els dos termes, el de les Besses i Castelldans. A més coincidiren tots en afirmar que la pleta (terreny tancat, generalment amb una paret, on hi pastura el ramat) pertanyia al terme de les Besses.

Una altra curiositat d’aquest període és que, molt probablement, es feu l’últim rodet del molí de les Besses i es col·locà entre el 1615 i 1618. Així s’hi van comprometre el rector Pau Dalmau, prevere del Vilosell i Josep Dalmau, pagès de Miralcamp davant el síndic i bosser de Poblet, Fra Agustí Gil, després que arrendessin els drets, rendes i emoluments que Poblet rebia de les Besses, per un període de 3 anys a comptar des de Sant Miquel de 1615 fins a 1618, a canvi d’una quantitat de lliures cada any.

Entre el 1624 i 1625 es realitzà un nou capbreu a les Besses. L’últim del que en teníem notícies s’havia realitzat entre el 1468-70 (veure El Cérvol núm. 311). Aquest nou document que posava en relació la confessió dels béns afectats, la superfície i les afrontacions dels vassalls bessessencs respecte el senyor, l’orde cistencenca de Poblet, es realitzà al castell de l’Albagés  i hi assistiren el batlle de les Besses, Joan Ponts, els jurats Pere Roé i Pere Vilagrassa i els particulars Joan Costa, Guillem Mateu, Antoni Simó i Joan Exerni.

Gairebé cent-cinquanta anys després, només es repeteix el cognom Simó entre els caps de casa de Les Besses.

Quant a les rendes a pagar a Poblet, pràcticament eren les mateixes que ja vàrem explicar al Cérvol anterior ja esmentat. Com a novetat cal destacar el pagament, per casa, de 6 diners de cens cada any pel forn de coure pa, per la Mare de Déu d’agost. En relació al molí, cadascú havia d’escombrar la sèquia en el seu enfront i si la peixera s’arribava a trencar, l’havia d’adobar la vila, però Poblet es faria càrrec de la despesa.

Fou un període on el bandolerisme començava a agafar força importància i també en aquests pobles de les Garrigues. D’aquesta manera el lloctinent de governador de les jurisdiccions de Poblet, Fra Francesc Llombart, l’any 1635, ordenà que cada poble avisés a l’altre en cas que tinguessin notícies de mala gent i d’aquesta manera sortir amb armes en la persecució d’aquests lladres. Si no ho feien els batlles, sotsbatlles, jurats o qualsevol altra persona serien obligats a pagar una multa de 25 lliures. També havien de fer repicar les campanes i donar avís als altres llocs perquè puguin acudir a ajudar. Sabem que es posà una multa de 50 lliures al batlle de les Besses, Joan Argilés, a Joan Mateu, jurat i a Pere Simó, sotsbatlle, per no donar ajuda a altres llocs tenint avís de mala gent.

L’any 1677, el molí fariner de les Besses, el casal, la sèquia i la peixera, tornarà a ésser arrendat, aquest cop a Joan Martí, batlle de Tamarit de Mar, per un cens anual de 3 lliures barceloneses a pagar per la Mare de Déu d’agost. Entre als acords del pacte, Joan Martí no podia vendre el molí a ningú que tingués privilegi militar ni a cap altra església, les sèquies les havia d’escurar cadascú en el seu tros, s’havia d’arranjar la sèquia si s’espatllava i els de les Besses havien de fer de manobres, mentre que Joan Martí els havia de fer la despesa.

Autor: Josep Rubió Sobrepere

Publicat a El Cérvol #313 novembre-desembre 2017


(Re) Construint la història de les Besses (4a part)

Arribem al segle XVI.
D’entrada podem conèixer de forma més àmplia les afrontacions i límits del terme de les Besses a partir d’un document escrit el 22 de juliol de 1626 pel notari de Tàrrega, Marc Domènec, que va traslladar la informació confessada pels jurats del lloc davant fra Onofre Dassió, ecònom de Poblet per l’Abat Ferran Lerín, el 14 de desembre de 1537.

Seguidament hi ha la descripció del terme amb alguns buits que caldria esbrinar:

A sol ixent afronta amb el terme de les Borges en un molló que hi havia al cap del Tossal del Marquès. Prop d’allí hi havia quatre fites grosses entre les terres de Marc Rué i Domingo Farré, tots dos de Cervià, les quals eren a 10 passes del vessant del terme de Cervià. A l’última d’aquestes quatre fites tira a mà esquerra a la punta del Tossal i d’allí  baixant al marge de les roques fins a prop de l’era del Francesc Papió de Cervià, on entre les roques hi ha una creu grossa i d’allí tira al Tossal de Sant Blai a la roca del senyal. D’allí baixa fins al riu Set i va per dit riu avall fins al pas de Siurana (...). D’allí el camí que porta al Comellar i fins al coll del Reboll. D’allí serra avall fins al cap de la Vall de Faig (...), el cap de la serra dels Mallols i avall cap a l’Oró i d’allí fins al riu Set fins a la Vallseca. A ponent afronta amb lo terme de l’Albagés i entra al camí de Lleida fins al Coll de l’Aranyó i serra amunt fins al coll d’Albocar i passa pel puntalet de la bassa del Mas d’en Tost,  per l’era d’en Sans i va fins (...).


L’any 1553, segons el fogatge de Josep Iglesias, hi havia un total de 10 focs a les Besses, 9 de laics i 1 capellà. Els caps de casa laics eren: Baltasar Poncet, Francesc Vilagrassa, Mateu Vilagrassa, Pere Laberola, Pere Simó, Antoni Simó, Joan Costa, Arnau Almacelles i Arnau Travesset i el prevere i vicari de les Besses, que també ho era de la Sisquella, Bartomeu Suir.
Del capbreu de l’any 1468, és a dir, gairebé cent anys després, veiem que ens apareixen nous cognoms a la població i d’altres desapareixen. D’aquesta manera de la llista anterior (publicada al número passat de El Cérvol), es mantenen cognoms com Simó i Almacelles, apareix el cognom Vilagrassa i desapareix el de Vidal.

En relació al vicari de les Besses, Bartomeu Suir, hi ha una història força curiosa que cal explicar per conèixer les realitats del moment.

Aquest capellà, que només tenia un ull, va fer penyorar uns fils a la mare d’un pagès, Pere Febrer, de la Sisquella (recordem que també era capellà d’aquesta població, també desapareguda, i que formava part, antigament del terme de Castelldans, i que ara ho fa de Juncosa). Aquests fils els havia rebut en caritat, ja que s’havia quedat sense llençols i draps de lli ja que se li havien casades tres filles.
El capellà li va prendre els fils, a canvi de 9 sous que la dona li devia, segons ell, per no pagar-li per dir unes misses a les Besses, però segons Pere Febrer, aquestes les havia de cantar a la Sisquella.

Sembla que el capellà anava creant enemics per tot arreu. Un germà d’aquest havia pegat el cosí d’un noi (anomenat Joan) que treballava a la verema amb Pere Febrer i va sentir la conversa. Per altra banda un altre pagès de la Sisquella, Pere Canós, estava enutjat amb el capellà perquè li havia pres dos mocadors.


Sembla que Pere Febrer, Pere Canós, en Joan i un amic d’aquest, van anar a buscar el capellà a les Besses. Van entrar al corral d’en Pere Laberola però no hi trobaren res, després es dirigiren cap al corral del Pere Almacelles i s’emportaren un sagal i una borregueta que degollaren, escorxaren i menjaren fetges i freixures en un bosc prop del camí de les Besses a la Sisquella.

Allí esperaren el capellà que fou bastonejat pels dos nois mentre es dirigia a cantar missa a la Sisquella. Tant el Pere Febrer com el Canós s’ho miraren des d’un tossalet mentre deixaven calent al capellà.


Poc temps després Pere Febrer fou pres i enviat a declarar davant el Batlle General de Poblet, Onofre d’Argençola. De la seva declaració en podem reconstruir aquesta història.


Autor:Josep Rubió Sobrepere

Publicat a El Cérvol #312 setembre-octubre 2017

(Re) Construint la història de les Besses (3a Part)

Acabàvem l’últim article, en la passada edició de El Cérvol, amb la consolidació i el domini senyorial del Monestir de Poblet, durant el segle XIV, vers la vall del Riu Set, però també d’altres valls i entorns: el Vilosell, la Pobla de Cérvoles, la Fumada, Vinaixa, Fulleda, els Omellons, els Torms, Juncosa, la Sisquella, l’Albagés, el Soleràs, el Cogul, així com les Besses i l’Hospitalet, entre d’altres.

De fet, a Catalunya, l’Ordre del Cister, encapçalada en aquells moments per Poblet i Santes Creus, especialment, després hi caldria sumar Vallbona de les Monges, van adquirir una importància socioeconòmica i política de primer ordre, fonamentalment perquè estaven protegits per la monarquia i la noblesa feudal. D’aquesta manera, ambdós monestirs, es convertiren en seus dels panteons reials i nobiliaris, cosa que va fer estendre fins al segle XVIII, un règim senyorial dominant i creant unes extenses baronies, per les quals, també hi tingueren una influència cultural evident.

En relació a l’evolució de les Besses al llarg del segle XV, tenim les informacions que proporcionen els capbreus i entre ells cal destacar el realitzat entre el 26 d’agost de 1468 i el 21 de setembre de 1470, elaborat per fra Pere Felices, l’anomenat “bosser”, és a dir, tresorer o caixer encarregat de la custòdia dels cabals del comú del monestir, i fra Joan Brihuela.

Gràcies a aquesta primera  capbrevació de la qual en tenim coneixença, podem saber quines rendes, com a vassalls, pagaven els habitants de les Besses al senyor feudal, però també tenim informació del model de societat agrària del moment, per tant dels productes que es conreaven però també de l’aviram o de la cabanya ramadera que gaudien els, que podríem anomenar bessessencs.

En primer lloc en apareix el nom del primer batlle conegut de la població, Pere d’Almacelles, però també el nom de diferents veïns: Joan Gràcia, Pere Simó, Pere Poncet, Miquel d’Almacelles o, dels que podrien ser germans, Joan, Antoni i Salvador Vidal, que juraren els sagraments de denúncia de les rendes a Poblet.

Quines rendes havien de pagar a Poblet, els habitants de les Besses a la segona meitat del segle XV?

Doncs havien de pagar dos delmes de tot el blat, o sigui, la dotzena i tretzena part dels que produïen. El primer delme era tot per Poblet i el segon dues terceres parts per al Bisbe de Lleida i una tercera part i les mitges faneques (unitat de mesura de superfície abans del sistema mètric) pel Monestir.

També pagaven dos delmes de la verema, la dotzena, per a Poblet i la tretzena per a Poblet (dues terceres parts) i el Bisbe de Lleida (una tercera part).

Dos delmes de cànems i llins per a Poblet.

Delme de safrà a la dotzena, tot per a Poblet.

Delme de nadissos, o sigui, anyells i cabrits, i de llana a l’onzena, dues terceres parts anaven a Poblet i l’altra al Bisbe de Lleida.

En el cas de fer formatges, n’havien de pagar tres per casa. Un pollastre per casa si en nodreixen. Si no paguen pollastres, han de satisfer 6 diners al monestir.

Paguen 1 sou de mulatins, i de rossins (cavall que servia per a la caça, més lleuger que els de tir), somerins i vaques 8 diners. Paguen 1 ral per cada porcellada de porcs.

Satisfan 12 diners cada any a Poblet pel forn i 12 diners cada any de morabatí (impost sobre cada llar o foc que disposava de béns) al monestir.
Autor: Josep Rubió Sobrepere

Publicat a El Cérvol #311  juliol-agost 2017



(RE) Construint la història de les Besses (2a Part)


En l’anterior article publicat a El Cérvol núm. 308, començàrem a explicar, més ben dit, reconstruir, la història de l’antic poblat de Les Besses. Un passat i una població de la qual, malgrat tots tenim molt present i constitueix un dels patrimonis més preuats vinculats amb Cervià, ja sigui des d’un punt de vista arquitectònic, arqueològic, etnològic o immaterial (poble, església, castell, molí o el mateix Aplec), encara ens resulta difícil fer-nos una idea de la seva evolució fins a la desaparició definitiva del poblat.

Acabàrem aquella primera part, parlant de la segona carta de poblament, concedida el 1236, als habitants de la zona així com de les seves característiques.

Després de la concessió dels diferents drets als habitants de Les Besses, hi hagué un cert creixement demogràfic, cosa que va permetre al Bisbe de Lleida, Guillem de Montcada, autoritzar al rector de l’església de Castelldans, la possibilitat de construir una església a les Besses. Això era l’any 1265. Aquest fet va suposar que els seus habitants ja no haguessin d’anar a Castelldans a escoltar l’ofici religiós i, per altra banda, poder tenir un clergue propi per tal d’oferir els sagraments eucarístics.

Un document redactat pel rector de l’Albi, Domènech d’Anglesola, l’any 1268, explica la venda feta per Berenguer de Montpao i Silbil·la, als homes de Les Besses i els seus successors, d’una dominicatura (terra que el senyor es reservava per la seva explotació directa), anomenada “dels capellans”, que posseïa al terme, per la construcció de l’església. La compra s’efectuà per 30 sous jaquesos per part de Pere Cornet i la seva esposa Maria; Bernat d’Albes i la seva muller Arnaua; R. Rainer; Balaguer de Vilagrassa i la seva esposa Astruga i F. Bartomeu.

L’església serà consagrada a Santa Maria i el seu primer rector fou, segurament, Jaume Jover. Les terres de la nova església quedaren lliures de qualsevol cens.

Mentre s’anaven produint aquests canvis i evolucions a la població de Les Besses, no ens podem oblidar que des de feia anys els monjos de Poblet tenien l’ambició d’aconseguir la major quantitat de terres possibles,  i la zona de les Garrigues era un dels seus objectius per dos grans motius. El primer, per la proximitat de les terres, i per altra banda per anar estenent tota una xarxa de llaços feudal al llarg de les terres que vorejaven el riu Set.

Poblet havia tingut diferents disputes amb la Baronia de l’Albi i, evidentment, també amb Cervià. Cal recordar que la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, ja restaven sota el seu domini i, posteriorment el Monestir aconseguí allargar els braços del seu domini en poblacions l’Albagés, Juncosa, el Soleràs o els Torms, entre d’altres.

Mentre la Baronia de l’Albi resistia a les pressions de Poblet, el poblat de les Besses també, finalment, acabà formant part del domini senyorial dels monjos cistercencs.

L'1 de març de 1305, l'Abat Pere d'Alferic comprava, a Guillem de Montrós, el castell, la vila de les Besses i el lloc anomenat Vallseca amb les cases, molins, forns, edificis i altres drets per franc i lliure alou i a perpetuïtat per 10.000 sous jaquesos. Aquest tracte es feu a Lleida davant de Guillem Bardina, notari públic.
Uns quants anys més tard, es reafirmava el domini de Poblet sobre els habitants de les Besses amb la venda per part de Jaume Roger de Pallars, senyor d’Arbeca i Castelldans, de la jurisdicció civil i criminal i altres drets que tenia sobre la vila, però també del Cogul i L’Hospitalet. Aquesta venda conjunta i perpètua, es feu l’any 1385 per 1600 sous.

Arribem a finals del segle XIV, amb un total de 12 focs habitats a les Besses (cal recordar que un foc correspon a una casa sotmesa a fogatge, és a dir, un impost directe establert durant el regnat de Pere III el Cerimoniós), això ens porta a parlar d’una població total d’entre 45 i 50 persones. Recordem que a mitjans de segle parlaríem d’uns 23 focs, per tant un centenar de persones a les Besses. La disminució demogràfica es podria contextualitzar i relacionar amb l’època de la Pesta Negra (a partir de 1348) i els seus rebrots posteriors que van portar a una reducció de la població catalana d’entre el 30 i el 40% i les Besses, no en va ser una excepció.












Així doncs, comencem el segle XIV amb la clara consolidació i domini del Monestir de Poblet a la zona, amb algunes excepcions, com el mateix Cervià o l’Albi. A partir de llavors i fins el segle XVIII (despoblament de les Besses) i XIX (desamortització de Mendizábal), els designis de la població de les Besses anaven estrictament lligats als de Poblet, malgrat les pretensions d’Escaladei per obtenir la seva jurisdicció, fets dels quals, ja en parlarem en una propera ocasió.

Autor: Josep Rubió Sobrepere

Publicat a El Cérvol #310  maig-juny 2017






Construint la história de les Besses

Les Besses, i dic construint, perquè, fins ara, en sabem ben poca cosa d’aquest nucli deshabitat des del segle XVIII i que durant molts anys restà en l’oblit.

L’article Tenim més d’un any, si volem i si ens interessa com a poble, per anar construint la història de d’aquest historioritza’t en serà un punt de partida per posar en qüestió algunes coses i per recuperar-ne unes altres, en definitiva, deixar davant la taula, davant en el quadre de joc, la nostra ubicació actual i cap a on volem anar o fins on volem arribar.

Coneixem la data de creació del poble de les Besses, en quines condicions es feu i els primers caps de família que hi van arribar; quan fou construïda l’església, el molí..., però en sabem ben poc de la vida quotidiana, de l’organització de les famílies, de la producció, dels conreus, de les cases, dels carrers, de la relació amb el senyor feudal, dels conflictes, del bandolerisme, de les dificultats o de l’abandonament final.

La Carta de Poblament de 25 de febrer de 1225 marca l’inici, l’origen de la població de les Besses, tot i que en documents anteriors ja es parla de la zona com a pòdium de les Besses, concretament a la carta de poblament de Vinaixa de 1151.

Les cartes de poblament, acostumaven a ser documents privats entre senyors i cavallers i servien perquè la gent anés a repoblar nous territoris i d’aquesta manera poder-ne traure profit econòmic i vertebrar el nou territori reconquerit.

En el cas d’algunes poblacions que avui conformen el territori de les Garrigues, foren donades pel rei Alfons II d’Aragó a Guillem III de Cervera i, aquest, mitjançant pactes de fidelitat, les deixarà a diferents cavallers a canvi de la repoblació de la zona. Així, en el cas de Cervià, per exemple, el pacte de fidelitat es produí amb Guillem de Timor.

De tot això podem deduir que Guillem IV de Cervera, senyor de Juneda i Castelldans (cal recordar que les Besses en aquella època pertanyia al terme de Castelldans), va deixar al cavaller Arnau de Punyet una part del territori en feu i impulsà el procés de repoblació de la zona, no solament de les Besses, sinó també de l’Albagés, la Vallseca o la Pobla de Cérvoles...

En el cas de les Besses podem parlar d’una carta de poblament de caràcter eminentment agrícola, amb la intenció, doncs, de crear un establiment agrari col·lectiu, per això, el paratge es concedia a un reduït nombre de conreadors i als seus descendents. D’aquesta manera parlem d’aquesta llicència amb escriptura pública de poblament per a cinc caps de família: Borràs del Vilosell, Vidal de Sa Candela; Bernat de Salima; Pere Rainer i Joan Ripollés.

La Carta de Poblament de Les Besses es podria considerar com a de les més toves, ja que les condicions d’ocupació del territori i de la seva explotació eren força atractives, fonamentalment perquè les terres garriguenques no eren de les més agraciades quan a condicions del sòl i, per tant, les feien menys afavorides per al conreu de cultius i la seva explotació.

Els nous habitants, a més de guardar fidelitat i lleialtat al senyor, havien de respectar la seva jurisdicció i contribuir de forma perpètua a l’onzena part del pa, del vi, del lli i del cànem que s’hi produís. A més, tenien l’obligació de construir les seves cases en el termini d’un any i a la residència habitual en elles.

El senyor, per la seva banda, va permetre edificar un molí, amb les despeses a càrrec dels repobladors, a canvi d’aquesta llicència li havien de pagar l’onzena part de les rendes d’aquest. A més, el senyor, conservava la sisena part de l’estatge del castell que s’hi va construir.

Onze anys després es concedeix una segona carta de poblament (16 d’abril de 1236), als residents de la zona, els mateixos cinc caps de família, però amb una diferència, en aquesta es suprimeix el dret a construir un molí, això podria significar un ús senyorial d’aquest. Un fet que no té una explicació fàcil, ja que això no ajudava a facilitar l’accés a la població o la repoblació de la zona.

Quina relació va tenir les Besses amb Poblet? Quan començà? Quan s’hi construí l’ermita? Qui eren els seus habitants... Tot això serà fruit d’un segon article, esperant que poc a poc es vagi clarificant què es voldrà fer exactament per a celebrar el 50è Aplec de les Besses.

Autor: Josep Rubió Sobrepere

Publicat a El Cérvol #308 gener-febrer 2017




dimecres, 22 de març de 2017

Taller de cuina al restaurant "Els Fogons de la Carme"

20 de març de 2017 dins la setmana cultural es va celebrar el taller de cuina, amb bona assistència de participants. (veure imatges)

21 de març Dia Mundial de la Poesia

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Per commemorar aquesta diada, la ILC -amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades- celebra una gran festa de la paraula i les lletres i fomenta tot un seguit d’iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana. Es fa la tria d'un autor/a a qui se li encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial (amb celebracions d'Alacant a L'Alguer i des de la Franja a Puigcerdà, i aquest any amb la projecció exterior que l'Institut Ramon Llull ofereix mitjançant la seva xarxa de lectorats internacionals).

A Cervià a la Biblioteca Pública es va celebrar, podeu veure les imatges clicant en el següent enllaç

46è Aplec de les Besses

46è Aplec de les Besses
Dinar popular a l'esplanada del moli