Pàgines

dimecres, 17 de gener de 2018

Construint la história de les Besses

Les Besses, i dic construint, perquè, fins ara, en sabem ben poca cosa d’aquest nucli deshabitat des del segle XVIII i que durant molts anys restà en l’oblit.

L’article Tenim més d’un any, si volem i si ens interessa com a poble, per anar construint la història de d’aquest historioritza’t en serà un punt de partida per posar en qüestió algunes coses i per recuperar-ne unes altres, en definitiva, deixar davant la taula, davant en el quadre de joc, la nostra ubicació actual i cap a on volem anar o fins on volem arribar.

Coneixem la data de creació del poble de les Besses, en quines condicions es feu i els primers caps de família que hi van arribar; quan fou construïda l’església, el molí..., però en sabem ben poc de la vida quotidiana, de l’organització de les famílies, de la producció, dels conreus, de les cases, dels carrers, de la relació amb el senyor feudal, dels conflictes, del bandolerisme, de les dificultats o de l’abandonament final.

La Carta de Poblament de 25 de febrer de 1225 marca l’inici, l’origen de la població de les Besses, tot i que en documents anteriors ja es parla de la zona com a pòdium de les Besses, concretament a la carta de poblament de Vinaixa de 1151.

Les cartes de poblament, acostumaven a ser documents privats entre senyors i cavallers i servien perquè la gent anés a repoblar nous territoris i d’aquesta manera poder-ne traure profit econòmic i vertebrar el nou territori reconquerit.

En el cas d’algunes poblacions que avui conformen el territori de les Garrigues, foren donades pel rei Alfons II d’Aragó a Guillem III de Cervera i, aquest, mitjançant pactes de fidelitat, les deixarà a diferents cavallers a canvi de la repoblació de la zona. Així, en el cas de Cervià, per exemple, el pacte de fidelitat es produí amb Guillem de Timor.

De tot això podem deduir que Guillem IV de Cervera, senyor de Juneda i Castelldans (cal recordar que les Besses en aquella època pertanyia al terme de Castelldans), va deixar al cavaller Arnau de Punyet una part del territori en feu i impulsà el procés de repoblació de la zona, no solament de les Besses, sinó també de l’Albagés, la Vallseca o la Pobla de Cérvoles...

En el cas de les Besses podem parlar d’una carta de poblament de caràcter eminentment agrícola, amb la intenció, doncs, de crear un establiment agrari col·lectiu, per això, el paratge es concedia a un reduït nombre de conreadors i als seus descendents. D’aquesta manera parlem d’aquesta llicència amb escriptura pública de poblament per a cinc caps de família: Borràs del Vilosell, Vidal de Sa Candela; Bernat de Salima; Pere Rainer i Joan Ripollés.

La Carta de Poblament de Les Besses es podria considerar com a de les més toves, ja que les condicions d’ocupació del territori i de la seva explotació eren força atractives, fonamentalment perquè les terres garriguenques no eren de les més agraciades quan a condicions del sòl i, per tant, les feien menys afavorides per al conreu de cultius i la seva explotació.

Els nous habitants, a més de guardar fidelitat i lleialtat al senyor, havien de respectar la seva jurisdicció i contribuir de forma perpètua a l’onzena part del pa, del vi, del lli i del cànem que s’hi produís. A més, tenien l’obligació de construir les seves cases en el termini d’un any i a la residència habitual en elles.

El senyor, per la seva banda, va permetre edificar un molí, amb les despeses a càrrec dels repobladors, a canvi d’aquesta llicència li havien de pagar l’onzena part de les rendes d’aquest. A més, el senyor, conservava la sisena part de l’estatge del castell que s’hi va construir.

Onze anys després es concedeix una segona carta de poblament (16 d’abril de 1236), als residents de la zona, els mateixos cinc caps de família, però amb una diferència, en aquesta es suprimeix el dret a construir un molí, això podria significar un ús senyorial d’aquest. Un fet que no té una explicació fàcil, ja que això no ajudava a facilitar l’accés a la població o la repoblació de la zona.

Quina relació va tenir les Besses amb Poblet? Quan començà? Quan s’hi construí l’ermita? Qui eren els seus habitants... Tot això serà fruit d’un segon article, esperant que poc a poc es vagi clarificant què es voldrà fer exactament per a celebrar el 50è Aplec de les Besses.

Autor: Josep Rubió Sobrepere

Publicat a El Cérvol #308 gener-febrer 2017




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

46è Aplec de les Besses

46è Aplec de les Besses
Dinar popular a l'esplanada del moli