Pàgines

dimecres, 17 de gener de 2018

(RE) Construint la història de les Besses (2a Part)


En l’anterior article publicat a El Cérvol núm. 308, començàrem a explicar, més ben dit, reconstruir, la història de l’antic poblat de Les Besses. Un passat i una població de la qual, malgrat tots tenim molt present i constitueix un dels patrimonis més preuats vinculats amb Cervià, ja sigui des d’un punt de vista arquitectònic, arqueològic, etnològic o immaterial (poble, església, castell, molí o el mateix Aplec), encara ens resulta difícil fer-nos una idea de la seva evolució fins a la desaparició definitiva del poblat.

Acabàrem aquella primera part, parlant de la segona carta de poblament, concedida el 1236, als habitants de la zona així com de les seves característiques.

Després de la concessió dels diferents drets als habitants de Les Besses, hi hagué un cert creixement demogràfic, cosa que va permetre al Bisbe de Lleida, Guillem de Montcada, autoritzar al rector de l’església de Castelldans, la possibilitat de construir una església a les Besses. Això era l’any 1265. Aquest fet va suposar que els seus habitants ja no haguessin d’anar a Castelldans a escoltar l’ofici religiós i, per altra banda, poder tenir un clergue propi per tal d’oferir els sagraments eucarístics.

Un document redactat pel rector de l’Albi, Domènech d’Anglesola, l’any 1268, explica la venda feta per Berenguer de Montpao i Silbil·la, als homes de Les Besses i els seus successors, d’una dominicatura (terra que el senyor es reservava per la seva explotació directa), anomenada “dels capellans”, que posseïa al terme, per la construcció de l’església. La compra s’efectuà per 30 sous jaquesos per part de Pere Cornet i la seva esposa Maria; Bernat d’Albes i la seva muller Arnaua; R. Rainer; Balaguer de Vilagrassa i la seva esposa Astruga i F. Bartomeu.

L’església serà consagrada a Santa Maria i el seu primer rector fou, segurament, Jaume Jover. Les terres de la nova església quedaren lliures de qualsevol cens.

Mentre s’anaven produint aquests canvis i evolucions a la població de Les Besses, no ens podem oblidar que des de feia anys els monjos de Poblet tenien l’ambició d’aconseguir la major quantitat de terres possibles,  i la zona de les Garrigues era un dels seus objectius per dos grans motius. El primer, per la proximitat de les terres, i per altra banda per anar estenent tota una xarxa de llaços feudal al llarg de les terres que vorejaven el riu Set.

Poblet havia tingut diferents disputes amb la Baronia de l’Albi i, evidentment, també amb Cervià. Cal recordar que la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, ja restaven sota el seu domini i, posteriorment el Monestir aconseguí allargar els braços del seu domini en poblacions l’Albagés, Juncosa, el Soleràs o els Torms, entre d’altres.

Mentre la Baronia de l’Albi resistia a les pressions de Poblet, el poblat de les Besses també, finalment, acabà formant part del domini senyorial dels monjos cistercencs.

L'1 de març de 1305, l'Abat Pere d'Alferic comprava, a Guillem de Montrós, el castell, la vila de les Besses i el lloc anomenat Vallseca amb les cases, molins, forns, edificis i altres drets per franc i lliure alou i a perpetuïtat per 10.000 sous jaquesos. Aquest tracte es feu a Lleida davant de Guillem Bardina, notari públic.
Uns quants anys més tard, es reafirmava el domini de Poblet sobre els habitants de les Besses amb la venda per part de Jaume Roger de Pallars, senyor d’Arbeca i Castelldans, de la jurisdicció civil i criminal i altres drets que tenia sobre la vila, però també del Cogul i L’Hospitalet. Aquesta venda conjunta i perpètua, es feu l’any 1385 per 1600 sous.

Arribem a finals del segle XIV, amb un total de 12 focs habitats a les Besses (cal recordar que un foc correspon a una casa sotmesa a fogatge, és a dir, un impost directe establert durant el regnat de Pere III el Cerimoniós), això ens porta a parlar d’una població total d’entre 45 i 50 persones. Recordem que a mitjans de segle parlaríem d’uns 23 focs, per tant un centenar de persones a les Besses. La disminució demogràfica es podria contextualitzar i relacionar amb l’època de la Pesta Negra (a partir de 1348) i els seus rebrots posteriors que van portar a una reducció de la població catalana d’entre el 30 i el 40% i les Besses, no en va ser una excepció.












Així doncs, comencem el segle XIV amb la clara consolidació i domini del Monestir de Poblet a la zona, amb algunes excepcions, com el mateix Cervià o l’Albi. A partir de llavors i fins el segle XVIII (despoblament de les Besses) i XIX (desamortització de Mendizábal), els designis de la població de les Besses anaven estrictament lligats als de Poblet, malgrat les pretensions d’Escaladei per obtenir la seva jurisdicció, fets dels quals, ja en parlarem en una propera ocasió.

Autor: Josep Rubió Sobrepere

Publicat a El Cérvol #310  maig-juny 2017






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

46è Aplec de les Besses

46è Aplec de les Besses
Dinar popular a l'esplanada del moli